Introducció
Enver Hoxha va ser el líder d’Albània durant més de quatre dècades, des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a la seva mort el 1985. Com a dirigent del Partit del Treball d’Albània (PTA), Hoxha va transformar el país en un dels règims comunistes més tancats i repressius del món, convertint Albània en un estat gairebé completament aïllat del context internacional. La seva política va estar marcada per la repressió, la paranoia política i una obsessió per la independència nacional, que va portar Albània a un estat de pobresa i endarreriment econòmic.
Els Primers Anys i la Segona Guerra Mundial
Infància i Educació
Enver Hoxha va néixer el 16 d’octubre de 1908 a Gjirokastër, una ciutat al sud d’Albània. Procedia d’una família de comerciants acomodada, cosa que li va permetre estudiar en diverses escoles prestigioses. Va estudiar a França, on va entrar en contacte amb les idees comunistes, tot i que mai no va acabar els seus estudis universitaris.
En tornar a Albània, va treballar en diferents llocs, incloent-hi el servei diplomàtic i com a professor a un institut de Tirana. En aquesta època va començar a establir contactes amb grups comunistes clandestins.
Lluita contra l’Ocupació Nazi-Fexista
Durant la Segona Guerra Mundial, Albània va ser ocupada primer per l’Itàlia feixista (1939-1943) i posteriorment per l’Alemanya nazi (1943-1944). Hoxha es va convertir en un dels líders de la resistència comunista, organitzant la lluita de guerrilles contra els ocupants.
El 1941, amb suport de Iugoslàvia i la Unió Soviètica, es va fundar el Partit Comunista d’Albània, i Hoxha en va esdevenir el secretari general. Quan els alemanys es van retirar del país el novembre de 1944, el seu exèrcit partisà va prendre el control de Tirana, eliminant qualsevol oposició política i establint un estat comunista de partit únic.
El Règim Comunista d’Enver Hoxha
Consolidació del Poder i Purgues Polítiques
Un cop al poder, Enver Hoxha va seguir el model de Josep Stalin, imposant un règim basat en la repressió i la vigilància absoluta. Va començar una sèrie de purgues polítiques per eliminar qualsevol oposició, tant interna com externa. Centenars de persones van ser executades o empresonades, inclosos antics col·laboradors i comunistes dissidents.
A partir de la dècada de 1950, Albània es va convertir en un dels països més controlats del món, amb una xarxa de policies secretes, anomenada Sigurimi, que es dedicava a espiar i arrestar ciutadans sospitosos de ser enemics del règim.
Ruptura amb Iugoslàvia i Aproximació a l’URSS
Inicialment, Albània va ser aliada de la Iugoslàvia de Josip Broz Tito, però aviat Hoxha va veure Tito com una amenaça. Quan Stalin va trencar relacions amb Iugoslàvia el 1948, Albània es va alinear amb la Unió Soviètica i va començar a rebre ajuda econòmica i militar de Moscou.
Aquest suport va permetre a Hoxha dur a terme una col·lectivització massiva de l’agricultura i una industrialització accelerada, seguint el model soviètic. No obstant això, aquesta relació també va ser efímera.
Ruptura amb l’URSS i Aliança amb la Xina
Quan Nikita Khrusxov va arribar al poder a la Unió Soviètica el 1956 i va iniciar el procés de desestalinització, Hoxha va condemnar la nova direcció soviètica. El 1961, Albània va trencar les relacions amb l’URSS i es va apropar a la Xina de Mao Zedong, convertint-se en l’únic país d’Europa que defensava el model maoista.
La Xina va enviar ajuda econòmica a Albània, però aquesta relació també es va trencar el 1978 quan la Xina va iniciar reformes més obertes amb Deng Xiaoping. Albània va quedar completament aïllada internacionalment, sense aliats i sense suport econòmic extern.
L’Albània Aïllada: Repressió i Paranoia
Autarquia i Militarització
Hoxha va declarar que Albània havia de ser autosuficient, evitant qualsevol contacte amb l’exterior. Va ordenar la construcció de més de 170.000 búnquers per tot el país, convençut que Albània estava en perill de ser envaïda per les potències occidentals o per l’URSS.
Aquesta política va portar a una severa crisi econòmica. L’escassetat d’aliments i productes bàsics era constant, i la qualitat de vida dels albanesos va empitjorar dràsticament.
Repressió Religiosa i Control Total
El 1967, Hoxha va declarar Albània l’únic estat oficialment ateu del món. Les esglésies i mesquites van ser destruïdes o convertides en magatzems i oficines governamentals. La religió va ser prohibida i perseguida, amb penes de presó o execució per a qui la practicava.
El règim també va mantenir un control absolut sobre l’educació, la cultura i els mitjans de comunicació, imposant una censura extrema i un culte a la personalitat que glorificava Hoxha com el “gran líder” del poble albanès.
La Mort de Hoxha i les Conseqüències del seu Règim
Enver Hoxha va morir el 11 d’abril de 1985 a Tirana, després de patir problemes de salut durant diversos anys. Va ser succeït per Ramiz Alia, qui va intentar mantenir el règim comunista, però davant les pressions internes i externes, Albània va iniciar una transició cap a la democràcia a principis dels anys 90.
L’herència de Hoxha va ser devastadora:
- Albània era el país més pobre i aïllat d’Europa.
- La seva economia estava completament col·lapsada.
- Les purgues i la repressió van deixar milers de morts, empresonats i exiliats.
El seu llegat segueix sent controvertit: alguns sectors encara el veuen com un líder que va mantenir la independència d’Albània, mentre que la majoria el considera un dictador que va portar el país a la misèria.
Conclusió
Enver Hoxha va ser un dels líders comunistes més radicals i autoritaris del segle XX. La seva obsessió pel control, la seva política d’aïllament i la seva repressió brutal van convertir Albània en un estat totalitari extrem. Avui dia, la seva figura segueix sent objecte de debat, però el seu règim es recorda principalment com una època fosca de repressió, pobresa i aïllament.