Frang Bardhi: Un erudit albanès al servei de la llengua i la història
Frang Bardhi (1606-1643) va ser un dels intel·lectuals albanesos més destacats del segle XVII. Va ser escriptor, lingüista, historiador i bisbe, i és reconegut especialment per la seva contribució a la llengua albanesa i a la historiografia. La seva obra més important, el “Dictionarium Latino-Epiroticum” (1635), va ser el primer diccionari llatí-albanès conegut, i representa una fita en el desenvolupament de la llengua escrita albanesa.
A més del seu treball lingüístic, Bardhi va jugar un paper clau en la defensa de l’herència històrica de l’heroi nacional albanès Gjergj Kastrioti Skanderbeg, responent a les distorsions que alguns autors estrangers feien sobre la seva figura.
Amb una vida marcada per l’estudi, l’activisme religiós i la defensa de la identitat albanesa, Bardhi es converteix en una figura fonamental dins de la literatura i la cultura d’Albània.
1. Vida i formació
Frang Bardhi va néixer el 1606 a Kallmet, una petita localitat del nord d’Albània, en una època en què el territori estava sota el domini de l’Imperi Otomà. Procedia d’una família catòlica, fet que va influir en la seva vocació religiosa i intel·lectual.
Des de jove, va rebre una educació eclesiàstica i va ser enviat a Itàlia, on va estudiar al Col·legi Il·líric de Loret i més tard a Roma. Allà va entrar en contacte amb els corrents humanistes europeus i es va familiaritzar amb les disciplines de la teologia, la filosofia i la lingüística.
El 1635, amb només 29 anys, va publicar la seva obra més coneguda, el “Dictionarium Latino-Epiroticum”, un diccionari de llatí a albanès que marcaria un punt d’inflexió en la història de la llengua albanesa.
El 1636 va ser nomenat bisbe de Sapa i Sarda, dues antigues diòcesis situades al nord d’Albània. En aquesta posició, va defensar el catolicisme en un territori on l’Islam guanyava cada cop més terreny a causa de la presència otomana.
Bardhi va morir jove, el 1643, amb només 37 anys, però el seu llegat intel·lectual i cultural va perdurar molt més enllà de la seva curta vida.
2. El Dictionarium Latino-Epiroticum: Primer diccionari albanès
La seva obra més important, el “Dictionarium Latino-Epiroticum” (1635), és una contribució fonamental a la filologia albanesa. Aquest diccionari conté aproximadament 5.640 paraules i és la primera obra coneguda que recull sistemàticament el lèxic albanès.
L’objectiu principal del diccionari era ajudar els missioners catòlics a comunicar-se amb la població albanesa, facilitant la predicació en la seva llengua materna. No obstant això, també és un document essencial per als lingüistes, ja que proporciona informació valuosa sobre l’albanès del segle XVII.
A més de les traduccions de paraules del llatí a l’albanès, Bardhi va incloure expressions populars, frases fetes i refranys, convertint el seu diccionari en una font rica d’informació cultural i etnogràfica.
Importància del diccionari
- És el primer intent conegut de codificar l’albanès en un diccionari estructurat.
- Ajuda a comprendre l’evolució de l’albanès i la seva relació amb el llatí.
- Ofereix informació sobre el dialecte geg, parlat al nord d’Albània.
- Preserva paraules i expressions que podrien haver desaparegut amb el temps.
El Dictionarium Latino-Epiroticum no només va servir com una eina per als missioners, sinó que també va demostrar que l’albanès era una llengua amb una estructura clara i un vocabulari ampli, capaç d’expressar idees complexes.
3. La defensa de Skanderbeg i la identitat nacional albanesa
A banda del seu treball lingüístic, Bardhi va ser un defensor actiu de la identitat albanesa i va jugar un paper clau en la preservació de la memòria històrica de Gjergj Kastrioti Skanderbeg (1405-1468), el gran líder militar albanès que va lluitar contra l’Imperi Otomà.
El 1636, en resposta a un text de l’escriptor eslau Ivan Tomko Mrnavić, que intentava distorsionar la història de Skanderbeg i atribuir-li un origen no albanès, Bardhi va escriure una obra titulada “Apologia pro Georgio Castrioto Scanderbeg”. En aquest text, va recollir dades històriques per reafirmar que Skanderbeg era albanès i que la seva lluita era un símbol de resistència i llibertat per a Albània.
Aquesta obra és un dels primers intents d’historiografia albanesa per defensar una figura nacional enfront d’interpretacions estrangeres esbiaixades. Bardhi va basar la seva defensa en fonts fiables i en testimonis històrics, anticipant el que posteriorment es convertiria en una llarga tradició d’estudis sobre Skanderbeg.
4. El seu paper com a bisbe i la seva tasca religiosa
Com a bisbe de Sapa i Sarda, Bardhi va dedicar-se a la protecció del catolicisme a Albània en un moment en què l’Imperi Otomà impulsava la conversió a l’islam. Va defensar els drets de la comunitat catòlica i va promoure la formació de clergues albanesos, que podien predicar i exercir la seva tasca pastoral en la llengua del poble.
També va establir contactes amb el Vaticà, intentant obtenir suport per a l’Església Catòlica a Albània. Tot i les seves iniciatives, la pressió otomana feia molt difícil mantenir la fe cristiana en moltes zones.
L’any 1643, Bardhi va morir de manera prematura, deixant inacabats molts dels seus projectes religiosos i literaris. Malgrat això, la seva obra va continuar influint en generacions posteriors d’erudits i escriptors albanesos.
5. L’herència de Frang Bardhi
Frang Bardhi és una figura central en la història de la cultura albanesa per diverses raons:
- Va ser el primer lexicògraf albanès, obrint el camí per a futurs estudis lingüístics.
- Va defensar la memòria de Skanderbeg, contribuint a la construcció d’una identitat nacional en un moment de dominació estrangera.
- Va treballar per mantenir el catolicisme a Albània i enfortir l’Església en temps difícils.
- Va deixar un model de rigor intel·lectual i científic que influenciaria generacions posteriors d’erudits albanesos.
La seva tasca va ser continuada per altres figures del segle XVII i XVIII, com Pjetër Bogdani i Gjergj Fishta, que també van dedicar-se a la defensa de la llengua i la cultura albanesa.
6. Conclusió
Frang Bardhi és un dels grans intel·lectuals de la història d’Albània. El seu treball com a lingüista, historiador i bisbe va ser fonamental per a la preservació de la llengua i la cultura albanesa en una època de grans dificultats.
El seu Dictionarium Latino-Epiroticum segueix sent una obra de referència per als estudiosos de l’albanès, i la seva defensa de Skanderbeg mostra el seu compromís amb la veritat històrica.
Encara avui, Bardhi és recordat com un pioner de la lingüística i un defensor incansable de la identitat albanesa.